Lucia Casañ, graduada en Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València va obtindre una Matrícula d’Honor amb el seu treball Final de Grau, titulat Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol?

Com que ens ha semblat molt interessant, li hem demanat que ens fera un xicotet resum. Moltes gràcies Lucia per la teua col·laboració! 

Fora de focus 

En l’actualitat, vivim en societats que s’estructuren sobre la base del principi d’igualtat entre els seus ciutadans. És per aquest motiu que assegurar la igualtat de gènere és fonamental per a la convivència i la cooperació entre les persones, en definitiva, per a la correcta vida en societat.

El cinema i els mitjans de comunicació s’han consolidat com a instruments amb molt de poder d’influència en la creació i producció de contingut simbòlic. No obstant això, molts d’aquests conceptes simbòlics estan al servei del discurs dominant on de forma naturalitzada i normalitzada es representa a la dona subordinada a la visió masculina. Així doncs, quan aquestes construccions socials i històriques denigren i desenfoquen la imatge de les dones passem a parlar de “violència simbòlica”. Encara que, malgrat això, el cinema com a mitjà de comunicació de masses també pot actuar com a agent socialitzador de pautes que advoque pel feminisme, d’ací la importància d’aconseguir que el sector cinematogràfic espanyol siga el més igualitari possible.

Per aquest motiu, en Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol? ens fem la següent pregunta: existeix discriminació en la configuració d’equips de treball en el món del cinema espanyol? Atesa la informació aportada per CIMA en el seu dossier anual Informe 2016 CIMA, així com en l’anàlisi realitzada en aquest propi TFG, es pot afirmar amb objectivitat que existeix discriminació en la formació d’equips de treball en la indústria del cinema espanyol. Per refrescar algunes dades que ho testifiquen: la representació de la dona en el nostre sector audiovisual equival al 26% (quasi un quart del total);  en Direcció un 16%, en Producció executiva un 26%, en Guió un 17%, en Muntatge un 28%, en Composició Musical un 8% i en Direcció de Fotografia un 2%.

Iciar Bollain, directora de cine, en el Festival de San Sebastián. Foto de Flickr: Donostia Kultura

La professora en la Universitat Rovira i Virgili, Eulàlia Iglesias, es planteja: «en quin estrany forat negre desapareixen les dones que aspiren a convertir-se en cineastes? Resulta més que intrigant, perquè les escoles, acadèmies i facultats de cinema i comunicació audiovisual presenten una proporció bastant equilibrada d’estudiants d’un i un altre sexe” (2014). De fet, des de fa uns anys s’està produint una feminització de la universitat espanyola fins al punt que, en l’actualitat, hi ha més dones que s’inclinen per estudis superiors i constitueixen majoria estudiantil en les titulacions de Comunicació Audiovisual en la pràctica totalitat de les universitats nacionals.

Aquesta ocupació tan desigual es deu a l’anomenada discriminació horitzontal i vertical. S’entén per segregació horitzontal aquella discriminació que es produeix quan es donen acumulacions de professionals d’un mateix sexe en determinats llocs de treball. D’aquesta forma, al cinema trobem categories professionals completament feminitzades, com és el cas del Disseny de Vestuari amb un 83% i Maquillatge i Perruqueria amb un 75%; davant de categories masculinitzades com els Efectes Especials amb un 3% o la Direcció de Fotografia, amb un 2% de representació femenina. D’altra banda, la segregació vertical fa referència a la discriminació que hi ha quan les dones tenen més dificultats a l’hora d’aconseguir els llocs més elevats de la jerarquia organitzacional de l’empresa o sector. Així doncs, el Grup Directiu (Direcció, Guió i Producció Executiva), l’estament més alt, compta amb un 79% d’homes enfront d’un 21% de dones; mentre que el Grup Tècnic-Estètic (Disseny de Vestuari i Maquillatge i Perruqueria), una classe subordinada, la representació de dones és molt major, exactament d’un 78%.

Alice Guy, primera persona en dirigir una pel·lícula de ficció

A la vista de les dades obtingudes, analitzades a través d’una perspectiva de gènere, sembla fàcil albirar que el motiu que no hi haja més directores al cinema espanyol és degut a una sèrie de barreres invisibles que boicotegen o obstaculitzen la trajectòria de les cineastes. No obstant això, com és possible que la societat i fins i tot la indústria del cinema no siga sensible a aquesta exclusió? Tal com afirma Barbara Zecchi (2014) “que unes poques dones hagen aconseguit ingressar en espais exclusivament reservats per als homes (com el de la realització cinematogràfica) ha creat la falsa impressió, fomentada per discursos institucionals misògins, que la situació de desigualtat està resolta”.

No obstant això, la situació de la dona en la indústria cinematogràfica està lluny de ser igualitària. Amb tan sols un 26% de representació en el sector i un raquític 16% en el camp de la direcció es fa evident l’existència d’una discriminació estructural fruit d’una indústria sexuada, on ser dona és un obstacle en si mateix.

Hem de conformar-nos amb un 26% de representació femenina en la indústria cinematogràfica espanyola? Al meu entendre, la resposta és clara i contundent: no. Prenent el cas de Suècia, on han passat d’un 26% de representació femenina al 50% en tan sols dos anys, veiem que són moltes les accions que es poden impulsar en el sector per a aconseguir una indústria més igualitària. Per a això, és imprescindible aplicar un extens pla estructural, on simples variacions no reportaran cap benefici real. Entre les solucions que es remenen, destaca la necessitat que existisca una voluntat política que actue a través dels Instituts governamentals, a més de l’indispensable suport social i coordinació. D’aquesta forma, la igualtat en el sector públic es tornarà una realitat i s’estarà més prop d’aconseguir-ho en el sector privat.

Així doncs, en Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol? es posa en relleu la discriminació que pateixen les cineastes en el sector cinematogràfic nacional, més concretament en el seu rol de directores i es desenterren els mecanismes de segregació que existeixen al cinema, no sempre perceptibles pel conjunt de la societat.

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València ha aprovat recentment el Protocol d’atenció a la identitat i expressió de gènere. Es traca d’un pas més en el compromís de la UPV per garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació. Així ens ho conta Maria Rosa Cerdá Hernández, Tècnica de la Unitat d’Igualtat (Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació de la UPV), a qui hem entrevistat sobre aquesta normativa.

Bandera Transgènere

Quin n’és l’objectiu?
Aquest protocol ve a donar resposta a la nostra realitat i es dirigeix a fer efectius els drets inherents a la persona. És un pas avant en el compromís de la UPV per a garantir la igualtat d’oportunitats i no discriminació: la integritat de la persona en la seua expressió sentida és el nucli de desenvolupament d’aquest protocol que manté un doble valor.
D’una banda és el reconeixement a la llibertat d’identitat i expressió de gènere en la nostra universitat establint el procediment necessari per a la seva garantia i, per un altre, té un valor armonitzador de la nostra convivència, dóna espai a la diversitat genèric-sexual com a aportació social i és exemple positiu per a la mateixa societat a la qual serveix la UPV. La Unitat d’Igualtat UPV, dependent del Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació, és la responsable de canalitzar les sol·licituds d’identitat i/o expressió de gènere. Poden remetre’s les consultes o qüestions d’interès al correu igualdad@upv.es

El protocol inclou diverses definicions que poden ajudar a entendre el contingut de la normativa, quins termes són?

Com a instrument per al desenvolupament del procediment de garantia de la identitat i/o expressió de gènere, és necessari establir clarament uns conceptes que fixen el marc d’actuació. Per a aqueixa seguretat en el procediment, s’ha comptat amb els conceptes arreplegats en la Llei 8/2017 integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana que ha permès el suport normatiu necessari per al desenvolupament del protocol.
Entre les definicions que la Llei 8/2017 fixa, destacaria especialment les referides a les discriminacions i la victimització secundària. El nucli d’aqueixes definicions està centrat en la responsabilitat que, com a societat, tenim enfront de la vulneració dels drets individuals, en aquest cas, de les persones amb identitat i/o expressió de gènere no heteronormatiu: la nostra actitud, accions i inhibicions tenen conseqüències i hem de mantenir consciència sobre la nostra capacitat individual i col·lectiva per a modificar estructures i paràmetres nocius.

Quins drets reconeix específicament la UPV a la seua comunitat universitària i com pot accedir-se a ells?

The Wachowskis

El principal focus dels drets és, òbviament, tenir el reconeixement social sobre la identitat i/o expressió de gènere sentit. Aquest punt essencial es fa efectiu mitjançant la correcta consignació del nom sentit en aquells documents, espais i activitats de la UPV en la qual apareix públicament identificada la persona. D’aquesta manera, el tractament en la convivència (aules, tallers, administració, interrelacions…) es formalitza mitjançant l’emissió de la targeta o acreditació UPV amb el nom sentit que serà l’utilitzat en llistats, accés a equips, inscripcions a, per exemple, esport… S’assegura que la persona tinga accés als espais assignats al seu gènere sentit i que siga respectada la seua identitat plenament.
La següent fase d’aqueix procés es produeix quan la persona ha obtingut el seu DNI segons la seua identitat de gènere. A partir de l’obtenció del DNI, es modifica la documentació amb valor administratiu que constara en la UPV, sempre que ho sol·licite la persona i en tota aquella tècnicament possible. Es tracta de preservar els seus drets i obligacions sense menyscabar el seu dret al reconeixement de la identitat.
Allò important en aquesta última fase és que el títol oficial de grau així com màster o doctorat constarà amb el seu nom de DNI independentment de quan haja finalitzat: en el moment que s’obté el DNI i se sol·licita formalment, s’inicien les modificacions pertinents.

Consideres que aquesta normativa contribuirà a augmentar el benestar de la comunitat LGTBI+ a la UPV?

Aquesta normativa facilita el reconeixement a la identitat i/o expressió de gènere en la UPV. És un punt de partida en el reconeixement de la diversitat genèric-sexual, i, com es diu en el manifest del Rector amb motiu de l’efemèride del 28 de juny, el nostre compromís fa real la llibertat i igualtat en dignitat i drets de totes les persones.
El progrés social solament és possible si cadascú és conscient de la seva responsabilitat per a eliminar les desigualtats. El benestar dels altres és el propi, quan garantim aqueixos drets estem garantint els de conjunt de la societat.

La Comissió d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València dóna tot el seu suport a l’Ajuntament de Gandia, el col·lectiu Lambda, l’associació Poliqroma i totes  les organitzacions que fan possible la Setmana de l’Orgull  a Gandia,  la Festa de la Diversitat LGTBI que tindrà lloc a la nostra ciutat del 4 al 9 de juny.

Nosaltres ens sentim orgulloses de la diversitat del nostre Campus i volem lluitar contra el patiment que originen les discriminacions per motius d’orientació sexual o expressió de gènere; també la  Universitat Politècnica de València  ha manifestat el seu compromís institucional amb aquest propòsit,  en seu Pla d’Igualtat 2017 – 2020, en especial en l’eix 6.

Mostrar-nos orgulloses de qui som, des d’una perspectiva positiva i des de la cultura, com ens proposen a la Gandia Pride, Orgull Gandia 2018, ens sembla una gran idea.

Per això, des del Campus de Gandia estem molt agraïdes de que ens hagen portat l’exposició ‘Donant la cara, un passeig per la diversitat’, del col·lectiu Lambda València.

Es tracta de diferents itineraris que podem seguir, amb referents positius LGTBI. Un dels principals problemes que intervenen en l’LGTBfòbia és l’absència de referents positius, tant per a la població en general com per a qui té altres orientacions i identitats. Amb aquesta selecció de 60 imatges es pretén desmitificar la realitat de la diversitat sexual, de gènere i familiar. La intervenció és adequada per a públic a partir dels 12 anys.

Inaugurem l’exposició el dilluns 4 de juny a les 19.30h , al hall de la Sala de conferències – ens acompanyeu? 😉 – i  la podrem visitar fins el 28 de juny.

Cinema, literatura, poesia, pintura i fins i tot gastronomia! amb una Ruta Destapa’t per la diversitat LGTBI dijous 7 de juny, formen part de la programació que ens han preparat a la #gandiaprideorgull 2018. 

Ací teniu el pdf amb tota la programació! Molt recomanable!

Des del Comité d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València cridem a la participació a la Vaga Feminista del 8 de març i a utilitzar el hashtag  #8MJoFaigVaga a les xarxes socials. Ens unim així a una iniciativa que, tal i com es proclama al manifest de convocatòria internacional ‘és impossible i per això és necessària (..,.) La impossibilitat es fa patent quan afrontem la realitat del treball de les dones i el que significa hui en dia fer vaga’.

La vaga es fa el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, perquè totes les dones ho som, de treballadores. De fet, sempre ho hem sigut, una altra cosa és que se’ns pague per la nostra feina.  Per aquest motiu, el lema que s’ha triat per a la vaga és ‘Si nosaltres ens aturem, el món s’atura’. Perquè treballem fora i dins de casa, cuidant ‘persones, animals i plantes’, com ens recorden des de la Coordinadora de la vaga de la Safor en el seu document de crida. 

Som la meitat del món i juntes podem més. Som diverses: vivim en l’entorn rural i en l’entorn urbà, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, migrants i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… i no volem ser marginades, humiliades ni agredides. Volem que totes nosaltres puguem viure sense por, amb llibertat i capacitat de dedidir sobre el nostre cos. Volem que totes puguem accedir als mateixos drets reproductius i socials. Volem ser dones lliures i en territoris lliures. Així ho podeu llegir al manifest de la vaga feminista en l’ambit estatal .

Treballem dins i fora de casa.  Les tasques de cura d’altres persones les realitzem majoritàriament les dones.  També a la universitat, com es pot veure, per exemple, a l’Informe de 2011 relatiu personal de la Universitat de València; i per aquest motiu som qui majoritàriament ens reduïm la jornada i perdem part del salari, de temps que podria invertir-se en promocionar laboralment i dels drets que se’n deriven, com les pensions 

També cobrem menys que els homes, un 14,9% menys per hora bruta, segons Eurostat; i el que subsisteix de fons, segons explica RTVE en aquesta notícia, és la  desigualtat, la manca de corresponsabiltat i el masclisme.

Per això cridem també a la vaga laboral

I al campus, què fem?   

El comité d’Igualtat del Campus de Gandia s’adhereix a les diferents accions que es convoquen a la Safor.  A més, d’11.00h a 13.00h,  posarem un Punt Violeta amb un micròfon i un panell per escriure, a l’Àgora del Campus, on donarem informació i us convidarem a deixar-nos la vostra opinió. Si no aneu a cap altra manifestació, us animem a concentrar-vos amb nosaltres a les 12.00h. També aportarem informació sobre els motius de la vaga amb el hashtag #8MJoFaigVaga i crearem una llista de música en Spotify per a que puguem compartir l’esperit combatiu i també l’alegria de cooperar per a un món millor.

Si nosaltres ens aturem, el món s’atura.

El Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València organitza les Jornades ‘La igualtat: un camí a recórrer junts’, dimarts 27 i dimecres 28 de febrer.  Són gratuïtes, però per assistir-hi i obtindre el certificat de la UPV cal inscriure’s mitjançant aquest enllaç de la web del Centre de Formació Permanent.

Ací podeu trobar un programa amb el Curriculum Vitae de les ponents.

Les jornades estan dirigides a estudiants, membres de la comunitat universitària, professorat i personal orientador pre-universitari i en general qualsevol persona interessada en la igualtat de gènere, de dins o fora de la universitat; l’activitat forma part de la programació del Campus de Gandia per a commemorar el 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons Eva Mestre, coordinadora del Comité , els objectius de les jornades són, entre d’altres, conèixer la situació actual de les dones i la ciència; reconèixer els problemes existents i les implicacions de determinats comportaments derivats de l’era de la informació i propiciar un acostament a conceptes bàsics per a la introducció de la igualtat de gènere’.

La igualtat en la ciència

Font: ¿Por qué niegan la brecha de género en ciencia aunque la tengan delante de sus narices? Agencia SINC

Capitolina Díaz, professora de la Universitat de València, que fóra directora de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d’Educació i Ciència del Govern d’Espanya de 2006 a 2008 i presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) de 2013 a 2016, imparteix la conferència inaugural de les jornades, titulada ‘La inclusió de la perspectiva de gènere en la ciència’, dimarts 27 de febrer a les 12.30h al Saló de Graus.

Segons Capitolina Díaz ‘la ciència no estima les dones. I el cas és que les dones estimen la ciència,  com evidencia l’alt percentatge de dones que entra en les universitats i aproven amb èxit. És després quan la institució els dóna l’esquena. Estem davant una discriminació subtil, encoberta. La ciència no ens vol en aqueix sentit, i tampoc ens estima molt perquè no investiga si cada fenòmen afecta igual a dones i homes.  Qualsevol recerca hauria de tenir una anàlisi d’impacte de gènere’.

La igualtat en internet i en el sector audiovisual

Les Jornades ‘La igualtat, un camí que hem de recórrer junts’ comprenen dos tallers pràctics en els quals s’abordarà la igualtat, en dos àmbits molt integrats en la nostra realitat quotidiana: internet i les xarxes socials i el món audiovisual.

El primer taller, titulat ‘Violències 2.0: els reptes de la igualtat en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació’, serà impartit per Gissela Gracia, investigadora en l’àmbit d’estudis de gènere.

Gissela Gracia parlarà del sexisme en la xarxa i oferirà recursos per a prevenció de comportament en les xarxes socials. Serà el dimarts 27 de febrer a les 17.00h.

L’últim taller, que s’imparteix  dimecres 28 de febrer a les 17.00h, es titula ‘Feminisme(s), de la teoria a la pràctica: Anàlisi crítica dels discursos de gènere en el món audiovisual’ i en ell s’analitzaran els discursos de la feminitat i la masculinitat que construeixen els relats audiovisuals. El taller l’imparteixen Ester Vidal i Maria Morales, agents d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia. Serà a l’aula H- 105.

S’acosta el Nadal i en aquestes dates Mags i Magues d’Orient van de bòlit buscant regals per deixar-ne a cada casa… Des d’aquí volem fer-los la feina un poc més fàcil i avui els proposem un llistat de llibres que, a més de ser divertits, obrin la ment, ens fan viure aventures i  volar la imaginació, però també ens conviden a reflexionar i sobretot a fugir dels estereotips i ens endinsen en el món, real o imaginari, de totes aquestes xiques, xiquetes i dones que som i que volem ser. Així que ja que són encarregats de repartir joguets a tots els xiquets i xiquetes els demanem que defugen de joguets sexistes i tinguen en compte els nostres sis llibres imprescindibles per un nadal sense princeses floretes ni cavallers borinots.  

1. L’evolució de la Calpurnia Tate. Jacqueline Kelly. Editorial La Galera 

Un llibre meravellós, que pot llegir-se autònomament des dels 10-12 anys en endavant, ja que els adults també anem a gaudir-lo. Per xiquetes i xiquets més menuts és un llibre perfecte per llegir en companyia, unes pàgines abans de tancar el llum i anar a dormir. Prompte acabarem atrapats en la vida de la Calpurnia Virginia Tate,una xica d’11 anys en l’any 1900, única filla d’una família acomodada de Texas amb sis germans. Podeu imaginar les expectatives que la societat en té, d’ella?

Doncs la Calpurnia, o  la Callie V., té una passió per la recerca del món natural que no quadra amb allò que esperen d’ella… una relació ben especial amb el seu iaio anirà creixent al llarg del llibre, i amb el descobriment d’una vocació, una nova forma de veure el món, i també una visió de les contradiccions i imposicions que la constrenyen. Si us quedeu amb ganes, podeu anar a buscar la segona part… El curiós món de la Calpurnia Tate.

2. Star Wars. Forces of Destiny. Aventureras galácticas. Volum 1 i 2. EditorialPlaneta Junior

Enguany, encara que us intenteu amagar sota una pedra, Star Wars i el seu merchandising us trobaran, de ben segur! Set pel·lícules ha costat que l’esperança de la República tingués rostre de dona. Ara, però, totes les Jedi poden identificar-se amb les seues heroïnes i les seues històries. Dos volums per vèncer el Costat Fosc de la Força i triomfar sobre el Sith… en tots els seues vessants.

3. La nena dels pardals. Sara Pennypacker. Il.lustrat per Yoko Tanaka. Editorial Joventut

Basada en un fet històric, la Guerra als pardals que Mao Zedong va declarar el 1958 i que, a més provocar pràcticament la desaparició d’aquests a la Xina va tindre unes conseqüències devastadores per a la població. Al llibre coneixerem la Ming Li, una xiqueta que es rebel·la contra les ordres imposades. És capaç de construir i  seguir el seu propi criteri, malgrat les dificultats, internes i externes, que troba en el procés. Una història i també unes il·lustracions que no ens deixaran indiferents i ens mostraran la importància del respecte a la vida i a l’equilibri que hi subjeu.

4. Contes de bona nit per a nenes rebels. Elena Favilli i Francesca Cavallo. Editorial Estrella Polar

Imprescindible a la llista, la recomanació perfecta per llegir tombada al llit per a totes les rebels! Històries breus d’un centenar de dones que van trencar els esquemes –injustament- establerts amb il·lustracions de reconegudes artistes. Perquè totes podem canviar el món i totes tenim dret a saber que ho podem fer, perquè altres han obert el camí i, si ella ho va fer, jo també podré! No?

5. Les princeses també es tiren pets. Ilan Brenman, Ionit Zilberman. Editorial Bromera

Es tracta d’un llibre de fàcil lectura per a compartir en família, en un contacontes o en qualsevol classe, en el qual es posa de manifest que les princeses dels contes són tan humanes com la resta, desmitificant d’aquesta forma els personatges tradicionals. La protagonista és Laura, una xiqueta a  qui li assalta la pregunta de si les princeses es tiren pets, la resposta de la qual ajuda a resoldre el seu pare, una persona aficionada a la lectura qui a més posseeix un llibre en el qual s’expliquen tots els secrets de les princeses, fins i tot el de si gasegen o no… No cal perdre’s tampoc les divertides il·lustracions!!

6. Feminismo ilustrado. Maria Murnau y Helen Sotillo. Editorial Montena

Perquè també quan creixem i ens fem un poc més grans volem trobar el nostre paquet el dia 6, aquesta és una bona opció! Feminismo ilustrado aborda el feminisme d’una altra manera. Al llibre s’explica amb humor i il·lustracions fins on arriba realment el patriarcat amb exemples quotidians, t’aclareix molts conceptes de la lluita feminista, desmunta les falses argumentacions en contra i et convida a detectar masclismes de totes les mides i mesures… i a mantindre-te’n sana i estàlvia! Necessari!!!

Recomanacions i text de les professores de la  Universitat Politècnica de València des del seu Campus de Gandia. 

Isabel Pérez-Arjona,  Sagrario Torres-Cartas i  Maryland Morant