Una performance per a visibilitzar la desigualtat de gènere en l’àmbit acadèmic
El passat dijous, 17 de juny la biblioteca del Campus de Gandia va acollir la performance “Pes del pensament”, realitzada per les artistes, docents i investigadores Amparo Alonso-Sanz i María Vidagañ.
L’acció forma part del projecte R+D “Sensibilització en igualtat de gènere i diversitat sexual mitjançant intervencions artístiques en contextos universitaris”. L’obra vol fer visible la desigualtat de gènere, encara present en l’àmbit acadèmic.
La performance consistia en la classificació de 50 llibres de selecció aleatòria mitjançant un nou criteri, en funció del sexe de la persona que escriu el llibre. Aquesta classificació es va realitzar en tres columnes sobre el sòl: una columna on s’apilaven els llibres escrits per autors, una altra columna on es col·locaven els llibres escrits per autores i una tercera d’autoria mixta. L’activitat finalitzà registrant l’altura i el pes de les tres piles de llibres.
Les autores denuncien que “el coneixement científic és tradicionalment divulgat per homes, mentre que les dones s’obrin pas amb dificultat en el camp de les publicacions”. Així va quedar palés en el resultat d’aquesta performance. La gran majoria de llibres apilats foren els escrits per autors, mentre que la quantitat de llibres escrits per autores i d’autoria mixta fou infinitament inferior. El pes del pensament masculí en la societat quedà evidenciat davant del femení.
L’objectiu d’aquesta acció segons les autores és “fer visible l’aclaparadora majoria de llibres que hi ha a les biblioteques escrits per homes davant dels escrits per dones, amb totes les implicacions que això suposa per a la construcció del pensament col·lectiu”.
Volem felicitar la biblioteca del Campus de Gandia per aquesta iniciativa i esperem que siga la primera de moltes. Enhorabona!
Considerem que, a la vista dels resultats d’aquesta investigació, abordar la despoblació i la desigualtat de gènere posant en marxa polítiques públiques i privades que impulsen la creació d’empreses turístiques sostenibles en el medi rural gestionades i liderades per dones, és una via per a generar nous pobladors, revitalitzar sectors oblidats com l’agrari, generar ocupació i activar l’economia d’aquestes zones en decreixement, abordant els problemes i les realitats que s’enfronten en el món rural.
En aquest llibre s’analitzen les construccions de gènere i es proposa la supressió, o almenys l’ambigüitat, de les marques de gènere a través de l’escriptura creativa i, més específicament, a través de la poesia.
He volgut oferir als éssers que habiten sota un gènere que no són, l’alternativa poètica de crear-se un univers diferent. Com s’ha demostrat, la poesia té una funció terapèutica i és una manera d’indagació en la pròpia identitat tant sexual com existencial. Utilitzant aquest mètode, moltes de les anomenades “dones” podrien arribar a explorar la seua veritat interior. No requereixen ser poetes, el que se suggereix ací és que escriguen el que senten. Verbalitzar mitjançant l’escriptura la nostra biografia pot revelar vertaderes sorpreses i ajudar-nos a créixer i a sentir-nos a gust amb la nostra pròpia identitat, que no necessàriament ha de coincidir amb allò que marca la llei del pare, ni amb l’heterosexualitat obligatòria.
El més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.
