gandia.upv.igualtat

En aquesta web volem contribuir a fer una universitat més diversa i igualitària. Ens acompanyeu?

22 junio, 2021
por macosmur
Comentarios desactivados en El pes del pensament

El pes del pensament

Una performance per a visibilitzar la desigualtat de gènere en l’àmbit acadèmic

El passat dijous, 17 de juny la biblioteca del Campus de Gandia va acollir la performance “Pes del pensament”, realitzada per les artistes, docents i investigadores Amparo Alonso-Sanz i María Vidagañ.

L’acció forma part del projecte R+D “Sensibilització en igualtat de gènere i diversitat sexual mitjançant intervencions artístiques en contextos universitaris”. L’obra vol fer visible la desigualtat de gènere, encara present en l’àmbit acadèmic.

La performance consistia en la classificació de 50 llibres de selecció aleatòria mitjançant un nou criteri, en funció del sexe de la persona que escriu el llibre. Aquesta classificació es va realitzar en tres columnes sobre el sòl: una columna on s’apilaven els llibres escrits per autors, una altra columna on es col·locaven els llibres escrits per autores i una tercera d’autoria mixta. L’activitat finalitzà registrant l’altura i el pes de les tres piles de llibres.

Les autores denuncien que “el coneixement científic és tradicionalment divulgat per homes, mentre que les dones s’obrin pas amb dificultat en el camp de les publicacions”. Així va quedar palés en el resultat d’aquesta performance. La gran majoria de llibres apilats foren els escrits per autors, mentre que la quantitat de llibres escrits per autores i d’autoria mixta fou infinitament inferior. El pes del pensament masculí en la societat quedà evidenciat davant del femení.

L’objectiu d’aquesta acció segons les autores és “fer visible l’aclaparadora majoria de llibres que hi ha a les biblioteques escrits per homes davant dels escrits per dones, amb totes les implicacions que això suposa per a la construcció del pensament col·lectiu”.
Volem felicitar la biblioteca del Campus de Gandia per aquesta iniciativa i esperem que siga la primera de moltes. Enhorabona!

2 abril, 2020
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Balanç positiu de la Segona edició de la iniciativa “Porte una científica al meu col·le”

Balanç positiu de la Segona edició de la iniciativa “Porte una científica al meu col·le”

L’11F, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, ha sigut la data assenyalada en els nostres calendaris durant aquest mes de febrer. Un dia commemoratiu que, lluny de quedar-se en això, ha emplenat l’agenda  del mes de febrer d’activitats divulgatives i de sensibilització en centres educatius en l’àmbit estatal.

En aquest context, el Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la UPV, en col·laboració amb la Càtedra IVIO i la Càtedra de Turisme Intel·ligent, ha desenvolupat un intens programa d’activitats dins de l’acció “Porte una científica al meu col·le’, que per segona any consecutiu i de la mà de dones que desenvolupen la seua activitat professional i/o acadèmica en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques han acostat la ciència i la tecnologia a l’alumnat d’educació primària i secundària en centres de la Comunitat Valenciana.

Aquest programa ha estat compost per 11 activitats impartides en 12 centres educatius i l’actuació de ‘Los gatos con batas’ a la Casa de la Cultura de Gandia. El balanç ha sigut altament positiu i gratificant, tant per a les dones STEM encarregades de compartir els seus coneixements com per als aproximadament 1.000 estudiants que s’han involucrat i divertit en aquestes xarrades, tallers i demostracions de ciència amb perspectiva de gènere.

Isabel Pérez -Arjona, professora del campus, fent un taller

 

 

 

Podeu veure més fotografies a l’Àlbum de Flickr (11F)

Una iniciativa que sense dubte tornarà a repetir-se donada la seua bona acceptació i impacte en l’alumnat, perquè les xifres obtingudes de les enquestes realitzades durant aquestes activitats reflecteixen el calat dels estereotips de gènere entre xiquets i xiquetes, i adolescents, des d’una edat molt primerenca. Una tendència que porta a les estudiants a infravalorar les seues capacitats i condiciona les seues aspiracions acadèmiques.

En aquest enllaç pots ampliar la següent infografia:

Infografia de l'11F

 

 

Parlar del paper de la dona en la ciència avui dia continua plantejant un discurs sobre barreres i invisibilitats, fonamentades en les desigualtats producte dels estereotips de gènere que perduren en la nostra societat.

 

 

11 marzo, 2020
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en La dona rural també és feminista

La dona rural també és feminista

Per Belén Tárraga, titulada en Turisme per la Universitat Politècnica de ValènciaCampus de Gandia

Els moviments feministes han posat de manifest les desigualtats de gènere existents en la nostra societat. El sector turístic, encara que suposa una font important d’ocupació femenina, no està exempt de patir aquestes desigualtats. Durant uns mesos he realitzat una investigació qualitativa entrevistant dones rurals que han emprès negocis turístics en zones rurals despoblades de la província de Terol.

Aquest estudi m’ha permès conèixer el paper de la dona rural i la tipologia de negoci turístic en el qual emprenen les dones, així com també les barreres i els reptes als quals s’enfronten per ser dones i emprendre a l’Espanya buida.
En la investigació que he dut a terme es demostra que la dona rural és generadora d’arrelament al territori i aquesta qüestió entenem que és de vital importància per a la presa de mesures encaminades a la lluita contra la despoblació.

He descobert l’existència de dues identitats femenines. Fins al moment, el paper de la dona rural ha estat completament invisible com a conseqüència d’un món masculinitzat que no ha sabut valorar l’esforç d’aquestes dones que s’han ocupat de les cures familiars i han treballat durament sense tenir cap dret laboral que les protegisca socialment.

No obstant això, en l’actualitat es fa visible una altra identitat de dona rural que ha tingut l’oportunitat de formar-se, d’augmentar les seues capacitats i la seua confiança i emprendre en un medi on no sempre es reconeix l’esforç per qüestions de gènere i en el qual han d’enfrontar-se als problemes derivats de la despoblació per la falta de recursos, infraestructures i serveis.

Turisme sostenible i apoderament

Durant el desenvolupament de la investigació he tingut l’oportunitat de conèixer a dones fortes, valentes, segures de si mateixes i formades, que tenen molt clar com i què volen fer amb les seues vides.

Aposten per emprendre en negocis turístics sostenibles des d’una perspectiva econòmica, ambiental i sociocultural, d’acord amb l’estil de vida que han decidit tenir. Els seus projectes impliquen les seues famílies i són creats amb l’objectiu de generar una vinculació i un benefici comú per al territori on estan situats, augmentar l’ocupació femenina en el territori, posar en valor el patrimoni cultural i ambiental existent, fomentar el turisme sostenible i revitalitzar les zones despoblades, augmentant les possibilitats de supervivència dels productors locals i activant la indústria i el consum d’aliments locals i de km 0.

 

 

 

 

 

 

 

Gràfic: Model d’apoderament de Rowlands. Font: Elaboració pròpia

També assenyalen que l’emprenedoria ha sigut clau per a l’apoderament individual i col·lectiu. Les dones entrevistades defineixen aquest apoderament com un procés pel qual aconsegueixen el control sobre les seues pròpies vides i, a més, l’han aconseguit amb el seu esforç malgrat la falta de reconeixement social.

Aquest apoderament femení és essencial en l’àmbit general, i no solament en el medi rural, perquè la dona arribe als òrgans de poder amb capacitat de decisió i aquest apoderament individual siga la base de l’apoderament col·lectiu a través de l’associacionisme. És essencial crear espais comuns on s’impulse la participació de la dona i aquestes experiències emprenedores servisquen d’exemple per a altres dones.

Investigació i polítiques de gènere contra la despoblació

La investigació turística sota la perspectiva de gènere, encara que avança, és escassa, i els resultats de les investigacions no es veuen reflectits en la presa de mesures i en la implementació de polítiques i plans que afavorisquen la igualtat de gènere i l’emprenedoria de la dona.

Considerem que, a la vista dels resultats d’aquesta investigació, abordar la despoblació i la desigualtat de gènere posant en marxa polítiques públiques i privades que impulsen la creació d’empreses turístiques sostenibles en el medi rural gestionades i liderades per dones, és una via per a generar nous pobladors, revitalitzar sectors oblidats com l’agrari, generar ocupació i activar l’economia d’aquestes zones en decreixement, abordant els problemes i les realitats que s’enfronten en el món rural.

El turisme sostenible i la igualtat de gènere no han de ser tractats per separat, és a dir: qualsevol empresa, projecte o activitat turística que siga concebuda com a sostenible, ha d’integrar la perspectiva de gènere per a ser sostenible socialment.

Finalment, m’agradaria assenyalar que aquest post és un resum del meu Treball Final de Màster en Turisme Sostenible titulat “Apoderament femení i desenvolupament local a l’Espanya buidada. Cas d’estudi: Teruel” i que pretén donar un impuls a l’escassa investigació en turisme sota la perspectiva de gènere al nostre país. Us anime a llegir-ho i a compartir amb mi les vostres opinions i reflexions.

21 febrero, 2020
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Anàlisi del llibre ‘Poesia i gènere: indagació retrospectiva. Una aproximació a Julia Kristeva’

Anàlisi del llibre ‘Poesia i gènere: indagació retrospectiva. Una aproximació a Julia Kristeva’

Autora: Diana María Ivizate González, professora i investigadora del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València; integrant de la Comissió d’Igualtat del Campus.

En aquest llibre s’analitzen les construccions de gènere i es proposa la supressió, o almenys l’ambigüitat, de les marques de gènere a través de l’escriptura creativa i, més específicament, a través de la poesia.

Per a presentar la seua atrevida proposta de suprimir els gèneres en poesia, Diana Ivizate abasta des de l’estudi de Julia Kristeva i el seu concepte de “revolta íntima” fins a les investigacions més actuals de Judith Butler sobre les construccions de gènere. Basant-se en les evidències de les investigacions existents, analitza la seua pròpia poesia com a protesta contra els gèneres imposats, a més de la poesia d’altres autores que irrompen amb noves reivindicacions en el context de l’escriptura feminista.

Per a arribar a una proposta sòlida i definida: La narració com a supervivència, Ivizate dona respostes a la següent pregunta: Què és la feminitat en el món masculí? i fa un repàs pels estereotips masculins i femenins que han influït en la història de les dones i en el lloc que aquestes ocupen en la societat actual.

Finalment, l’autora conclou:

La identitat que cerquem per a endinsar-nos en la política amb capacitat d’acció està en el nostre esdevenir com a subjectes actuants que expressem la resistència a encotillar-nos en  un determinat gènere. No descobrim la nostra pròpia identitat en tota la seua complexitat fins que indaguem en ella. Tenim mitjans per a l’exploració: la psicoanàlisi, l’activisme social en camps de reivindicació, la lectura, la poesia, l’escriptura sense gènere.

La narració és un mitjà excel·lent per a compartir l’experiència i, alhora, per a descobrir els paranys en què cultura i llenguatge ens han capturat. La revolta íntima pot arribar a revelar-nos que no som cap concepte fix, que els éssers humans fem i recreem els conceptes sobre nosaltres mateixos en la mesura que avancem.

Al llarg d’aquestes pàgines he intentat demostrar com el llenguatge, tan culpable de construir gèneres, és també una eina eficaç en la supressió d’aquests. M’he centrat en el llenguatge poètic, per la seua enorme capacitat per a la metàfora i l’ambigüitat, i també per ser una eina excel·lent per a la revolta íntima que plantejava Julia Kristeva.

Diana IvizateHe volgut oferir als éssers que habiten sota un gènere que no són, l’alternativa poètica de crear-se un univers diferent. Com s’ha demostrat, la poesia té una funció terapèutica i és una manera d’indagació en la pròpia identitat tant sexual com existencial. Utilitzant aquest mètode, moltes de les anomenades “dones” podrien arribar a explorar la seua veritat interior. No requereixen ser poetes, el que se suggereix ací és que escriguen el que senten. Verbalitzar mitjançant l’escriptura la nostra biografia pot revelar vertaderes sorpreses i ajudar-nos a créixer i a sentir-nos a gust amb la nostra pròpia identitat, que no necessàriament ha de coincidir amb allò que marca la llei del pare, ni amb l’heterosexualitat obligatòria.

De la mà de Judith Butler i de Julia Kristeva, he il·lustrat un camí de dificultats polítiques i socials per a alliberar-nos del gènere, i alhora, des del fons de la meua pròpia poesia he trobat una eixida, una llum que és només un xicotet reflex, però que pot ajudar al fet que avancem, primer des de la revolta íntima, i després des d’un consens col·lectiu cap a la supressió dels gèneres que tant mal fan als qui no encaixen en aquestes categories.

Aquesta investigació deixa el camí obert als qui decidisquen provar aquesta revolta íntima.

4 febrero, 2020
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Jo i el pin parental

Jo i el pin parental

Si hi haguera hagut el pin parental en els meus temps d’adolescència, no hauria pogut llegir aquells llibres magnífics sobre educació sexual que ens ajudaven a aclarir els dubtes, perquè tot era tabú; del sexe, no se’n parlava, i molt menys d’igualtat.

Diana Ivizate, professora de la Universitat Politècnica de València, Campus de GandiaEl més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.

Si hi haguera hagut el pin parental, homes i dones no hauríem pogut acampar junts en les llargues caminades revolucionàries de la Cuba d’aleshores, ni les xiques joves haurien tingut dret a independitzar-se dels seus pares quant a pensament, religió i orientació en la vida. Aquestes no necessàriament coincideixen i la joventut necessita rebre informació de tot per a poder decidir.
Tenia un padrastre que m’amenaçava amb impedir-me estudiar. Si hi haguera hagut el pin parental, ell, cap de família, m’hauria impedit ser una dona amb formació.

L’educació ha d’implicar llibertat i amplitud de mires. La joventut sabrà triar.

Diana María Ivizate González. Professora del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Integrant del Comitè d’Igualtat del campus.

20 enero, 2020
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Diversitat sexual i identitat de gènere al Campus de Gandia

Diversitat sexual i identitat de gènere al Campus de Gandia

El Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València ha organitzat la presentació del vídeo ‘Diversitat sexual i d’identitat de gènere al Campus de Gandia’, seguida de la taula redona amb el mateix títol, en la qual han participat estudiants del Campus i una professora de la comunitat universitària que havien col·laborat en l’elaboració del vídeo; la taula redona ha estat moderada per Eva Mestre, presidenta del Comitè d’Igualtat.

Rosa Puchades, vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació de la Universitat, inaugurava l’acte.

La iniciativa ha comptat amb el suport del Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació per conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Ací et deixem el vídeo, què opines?

19 septiembre, 2019
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Retales , la websèrie contra la violència de gènere realitzada per estudiants

Retales , la websèrie contra la violència de gènere realitzada per estudiants

‘Retales’, la websèrie contra la violència de gènere realitzada per estudiants del Grau en Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar dimecres 11 de setembre a YouTube. Ací la podeu veure sencera.

Lucía y Nacho en un moment de la gravació de la websèrie contra la violència de gènere, Retales Retales

Lucía y Nacho, creadors de la websèrie

La websèrie ha sigut creada per Nacho Milán García i Lucía Gómez Megías; està dirigida per  Nacho i escrita per Nacho, Lucía i Laura Martínez García; el grup de treball l’han conformat vint estudiants de Comunicació Audiovisual, la majoria en l’equip tècnic i dos d’ells com a protagonistes. L’objectiu final del seu projecte, segons conten, és contribuir a l’eliminació de situacions que, afirmen, són comunes i formen part d’un maltractament normalitzat.

Nacho Milán comenta que estan molt contents amb el resultat: ‘El nostre objectiu principal és que això ajude a algú; que es puguen reconèixer conductes tòxiques en el  propi entorn i ajudar a eixir d’aquesta situació o fins i tot reconèixer el propi comportament i canviar-lo’.

El projecte va sorgir d’una preocupació compartida: ‘Lucía i jo comentàvem situacions que clarament identificàvem com a violència psicològica, però que la societat normalitza i arriba a considerar romàntiques: presentar-se per sorpresa a casa d’una xica que t’ha dit que no volia quedar amb tu; forçar activitats alternatives quan  t’ha dit que preferia fer una altra cosa, com estudiar o quedar amb les seues amigues; muntar escenes de gelosia que fan que altere els seus plans…’ explica Nacho Milán.

Gravació d'una escena de la websèrie Retales, en un supermercat de la platja de Gandia

Gravació d’una escena de la websèrie ‘Retales’

En comentar-ho amb companys i companyes de curs van posar en comú les seues idees i va nàixer Retales, la història de Manu, un estudiant de primer de carrera que troba en la universitat un nou grup d’amics, integrat per Rober, Julia, Luis i Clara. Quan Manu i Clara comencen a eixir junts, la relació es complica per la gelosia i la manipulació de Manu, situació davant la qual cadascun dels amics reaccionarà de forma diferent.

L’equip de la websèrie va començar a rodar-la quan estaven en tercer de carrera i actualment ja han finalitzat els seus estudis. ‘Ara volem donar a conèixer la websèrie i també presentar-la a festivals, que es veja en instituts…’, ens conta Nacho.

Des de la Comissió d’Igualtat del Campus volem felicitar l’equip d’estudiants per fer realitat el projecte.

Us deixem ací el primer capítol, esperem que us agrade!

 

17 abril, 2019
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en L’assemblea feminista participa a la II Fira de les Dones de Gandia

L’assemblea feminista participa a la II Fira de les Dones de Gandia

El 13 d’abril vaig tindre l’honor d’assistir a la “II Fira de les Dones” al costat del comitè d’igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. L’ambient que es respirava en la plaça era meravellós. La proximitat i el bon rotllo de la gent va ser el que més em va agradar, ple de dones fortes, lluitadores i amb ganes de canviar el món.

Assemblea Feminista del Campus de Gandia UPV

Representants de lAssemblea Feminista del Campus de Gandia UPV

Hi havia més de 30 associacions de dones i altres entitats amb representació. Cadascuna d’elles disposava d’un estand particular per a donar informació sobre les tasques que realitzen en els seus àmbits professionals i d’oci.

El primer que vaig veure en arribar va ser una dansa popular ballada per mes de vint dones del grup Danses Brials i Postisses. Més tard, va actuar el grup de música Kuzu, format per 3 dones que reivindicaven amb les seues lletres les desigualtats que patim les dones, que estem fartes de suportar situacions i comentaris pel simple fet de ser dones. Una de les frases que més em va agradar va ser la de la seua cançó ‘Privatitza’, que diu el següent: ‘estic farta de currar, estic farta d’aguantar, estic farta de plorar, farta ja de netejar, estic farta de fugir, estic farta de patir, farta, farta, farta ja”.

Muixeranga de dones

Muixeranga de dones

Després van actuar les dones de les Muixerangues de la Safor. La muixeranga és una tradició valenciana que consisteix a alçar torres humanes; en aquesta ocasió eren totes dones, demostrant que la força no és només masculina. Les dones alcem torres tots els dies.

D’altra banda, la performance realitzada per a concloure l’esdeveniment pel grup de teatre Maracaibo va ser molt emocionant, perquè van tractar temes molt seriosos de forma artística, et feien gaudir i alhora et transmetien una sensació pesada, aclaparadora, et feien sentir el que moltes dones han pogut patir, des de l’assetjament de carrer fins a les violacions o assassinats que succeeixen cada dia.

En conclusió, aquest tipus d’esdeveniments són els que necessitem per a conscienciar i avançar en aquest món on vivim. Tant de bo en el futur no calguen aquestes reivindicacions.

Dalia del Río

Sóc estudiant de Comunicació Audiovisual;  forme part de l’Assemblea Feminista

5 febrero, 2019
por Comité d'Igualtat
Comentarios desactivados en Presentació del llibre ¡Protesto! Videojocs des d’una perspectiva de gènere

Presentació del llibre ¡Protesto! Videojocs des d’una perspectiva de gènere

Article escrit per Diana P. Gómez , titulada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia) i coautora del llibre

‘¡Protesto! Videojuegos desde una perspectiva de género’ aborda en profunditat les diferents problemàtiques a què s’enfronten les dones en la indústria, els estudis i les comunitats gamer, des de diferents experiències, tractant d’abastar el videojoc de la manera més àmplia possible; també es tracten les maneres en què el mitjà està donant senyals de progrés i maduresa, en la seua producció o les seues condicions laborals.

Aquesta col·lecció d’assajos busca obrir noves vies de discussió i debat i llançar llum sobre una realitat sovint invisibilizada o subestimada.Cartell del

Marina Amores va començar a coordinar aquest llibre al mateix temps que els esdeveniments no mixtos Gaming Ladies per a dones aficionades i professionals del món dels videojocs, ja que notava  una manca en aquest tipus d’espais segurs al nostre país, com game studies sobre gènere en castellà.

Tant el llibre com els esdeveniments han suposat una gran revolada per als aficionats i professionals dels videojocs. Encara que hi ha un sector que abraça aquestes iniciatives, donades suport per associacions de dones en els videojocs com Femdevs, també ha generat una gran ona de detractors especialment virulents que van causar la cancel·lació de la segona edició de Gaming Ladies en la seu de l’empresa de desenvolupament King, per no poder garantir la seguretat.

El llibre, finalment, es va presentar en la quarta edició de Gaming Ladies en les instal·lacions de Mediapro a Barcelona el 14 de desembre de l’any passat.

El 7 de febrer estarem al Campus de Gandia Marina Amores i jo per a presentar el llibre, explicar el procés d’escriptura i parlar sobre les problemàtiques que aborden els seus articles.

¡Protesto!, està editat per l’Editorial AnaitGames, coordinat i editat per Marina Amores, periodista (Edge, Revista SFX) i autora dels documentals Dones+Videojocs i Darrere del joc. Signen els articles Marta Trivi (periodista; Verne, AnaitGames), Laura Gómez (periodista; Buzzfeed), María Pérez (dissenyadora i crítica; TodasGamers, AntiHype), África Curiel (guionista; Ubisoft Blue Byte), Andrea Sacchi (desenvolupadora; Tahutahu Studios), Isabel Cano (professora de desenvolupament de videojocs), Paz Boris (periodista; Games Tribune), Judit Tur (traductora especialitzada en videojocs), Diana P. Gómez (productora i responsable del programa de divulgació Cultura Fan), Irene Alvarado (programadora i dissenyadora; Triton Games) i Nerea «Nercromina» Díaz (jugadora professional de Street Fighter